Impressions d’un avi signant

Sóc un avi escèptic per naturalesa, per formació i per experiència. I especialment prudent pel que fa les innovacions educatives. N’he vist moltes, gairebé totes flor d’un dia, foc d’encenalls i que s’obliden amb el mateix entusiasme amb què es proposen. No fa tant estaven molt de moda uns vídeos que convertien tots els nadons-usuaris en futurs genis i el tema va acabar als tribunals.

Per tot això comprendreu que quan em varen dir que a la meva néta, molt abans de complir l’any li ensenyarien llengua de signes, em sorprengués i alhora m’ho mirés amb una certa distància, sense implicar-m’hi. Com qui observa un experiment que no té gaire clar com acabarà.

D’entrada vaig haver de modificar la meva percepció de la llengua de signes, ja que el tenia de tota la vida associat a un sistema de comunicació exclusivament per a sords. La seva utilització fora d’aquest àmbit em semblava gairebé una excentricitat.

Però el dia a dia amb la meva néta ha dissipat tot això i m’ha mostrat la bondat de la proposta.

I he de dir (perdoneu, però algú ho havia de dir….) que la llengua de signes que els seus pares han ensenyat a la néta i als avis m’ha permès un alt grau de comunicació amb la meva néta, força abans que complís un any i per tant molt abans que comencés a enraonar. La llengua de signes és de molt més fàcil aprenentatge que el llenguatge oral. A l’infant li és molt més senzill associar elements de la vida quotidiana a petits i simples gestos que no pas a sons (la sola producció per mitjà de les cordes vocals dels diversos sons no és tasca senzilla). I per això aquest llenguatge de signes es pot aprendre abans.

Quan veig com en altres infants de la seva edat la comunicació amb els adults es redueix a assenyalar amb el dit, acompanyant aquest gest amb crits i/o plors i, per altra banda, la meva néta ja porta molts mesos “parlant” amb mi i jo amb ella mitjançant signes em sento molt afortunat. És molt gratificant, per exemple, que quan li faig dibuixos em demani mitjançant el llenguatge dels signes el que vol, que li faci un elefant, un mico, un ocell, un gos, un cargol, una tortuga… Hi ha molts exemples més que podeu trobar al blog.

 

El dia a dia ha esvaït totalment el meu escepticisme inicial. Recomano a pares i avis ensenyar el més aviat possible als infants el llenguatge dels signes. Així podreu “fer-la petar” amb la filla/fill o néta/nét molt abans que comenci a aprendre el llenguatge dels sons. I creieu-me, els infants de pocs mesos tenen un món interior extraordinàriament ric que no us podeu perdre!

el_abuelo_lobo