Llengua de signes catalana o espanyola?

Aquí a Catalunya no hi ha bilingüisme en llengua de signes. Aquí es parla llengua de signes catalana. Una llengua de signes sorgeix després de que unes poques generacions s’hagin comunicat signant. Com qualsevol llengua, la llengua de signes té una forta vinculació a l’entorn i a la cultura d’on sorgeix.

De fet, la llengua de signes catalana i l’espanyola tenen bastant lèxic en comú i una gramàtica semblant. Tot i així, hi ha prou vocabulari diferent com per ser considerada una altra llengua.

Pel que fa a l’espanyola, hi ha diferents dialectes: l’andalús, el central i el gallec. Les diferències no són gaire acusades i és per això que es considera una mateixa llengua. Deu ser com l’accent d’un gallec parlant castellà i el d’un andalús: no s’assemblen gaire.

Com a curiositat, als països llatinoamericans gairebé cada país té una llengua de signes pròpia i cap d’elles és l’espanyola!