I per què no inventar-me els signes?

És una opció. Igual que moltes persones decideixen seguir usant el vocabulari que usa el nen per algunes coses que fan gràcia o es troben enginyoses, també les famílies sordes signants usen signes que són propis de la seva llar o família. Així mateix, és possible usar signes propis amb els teus fills per comunicar-te fins que no parla del tot. De fet, amb un nadó el que s’usa és un vocabulari. No s’usa pròpiament la llengua. Per tant, sí, és possible. Però creiem que és millor opció usar les paraules d’una llengua que ja existeix, la llengua catalana de signes i és que fer-ho, a més de permetre comunicar-me amb el meu petit o petita, té moltes altres avantatges. Aquí en deixem algunes:

РPer una banda, segurament ens costaria molt inventar-nos 200 paraules sense repetir-nos molt. Tenint en compte que aquestes paraules ja existeixen i que tenen un cert bagatge, ̩s a dir, que ja hi ha unes poques generacions de persones que les han anat usant. I hi ha veritables preciositats, com per exemple, tortuga.

– Si em relaciono amb altres persones que signen o decidim impulsar l’ús dels signes a l’escola bressol on va el nostre fill, és més pràctic usar paraules que ja existeixen, de les que es disposen diccionari i recursos.

– També és interessant, ja que un s’hi posa, que una iniciativa d’aquest estil ens millori el currículum: i és que amb facilitat podem aprendre un vocabulari bàsic que ens permetria comunicar-nos amb una persona sorda signant del nostre entorn. L’abuelita ja n’està traient partit!

– A la vegada, estem reconeixent una minoria lingüística i apropant-nos a una realitat que moltes vegades ens passa desapercebuda: de sobte, comencen a aparèixer persones que signen per tot arreu! I, de forma molt bàsica, m’hi puc comunicar!